Amb anterioritat hem vist i llegit aspectes de l'educació finlandesa que ens cridaven molt l'atenció i també -ho hem de dir tot- ens feia enveja, molta enveja, el no poder arribar mai a questa forma d'educar al nostre país.
Sí, hi han moltes coses que ens separen: la política, la formació i preparació dels mestres i professors, la societat en sí mateixa.....sí, sí, sí, que ja ho sabem! estem a anys llums! què sí!
Els docents d'aquí ens formem? sí. Llavors què passa? per quins motius no tirem endavant? Masses lleis d'educació? Seguim un sistema poc "didàctic" pel temps que corren? No investiguem i valorem "científicament" el nostre sistema educatiu, com m'argumenta un bon amic meu?
Intentem una i una altra vegada formes fallides de fer classe, parlem d'intel.ligències múltiples, de competències bàsiques, de treball en grup, de treball col.laboratiu, de treball per racons a l'aula. Avancem de veritat amb tot això? Algú ho pot demostrar objectivament? Algú ha arribat a alguna conclusió "demostrable" de què alguns d'aquests camins és de veritat el que s'ha de seguir? Jo mateixa, reflexiono sobre tot això i com la majoria (no tots!, no!) intento fer el millor que puc! Suficient??? NO! Desesperant però no és suficient. Això és l'únic que tinc ben clar. Ep! però la meva intenció no és no intentar-ho, això mai, continuaré provant, i tu?.....ens ajudem???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada